Ni es bo menjar vedella, corder o porc, cada
dia, ni és bo haver-nos d’estar de menjar-ne uns quants cops cada mes.
A
l’igual que seria fatídic per l’equilibri de la dieta, haver de menjar només
cereals i verdures (pa, arròs, sègol, avena, pastanagues, pèsols, bledes, col
,tomàquet, carxofes, enciam,...)
Vull recordar que hi ha diferents aliments,
per què en alguns extrems, hi ha gent que només vol menjar amanides , o
verdures bullides, oblidant el pa, els ous, els làctics,...
Si bé una dieta vegetariana és possible, fora de l'aportació de proteïnes vegetals, d'alguna manera (Tofu / Soia / Llegums ),
abstenint-se de menjar carn i peix; no ho és, si renunciem als làctics (iogurts,
llet, formatges ) i als ous. És el què en diuen dieta
Ovo-Lacteo-vegetariana; i també és una dieta equilibrada, sempre que no ens
oblidem dels llegums, els cereals, i no abusem de la bolleria, encara que sigui casera.
La dieta bàsica als diferents països de
l’Àfrica subsahariana, és amb l’arròs com a base de preparació de molts plats de
carn (amb verdures); al Nord d’Africa, amb el omnipresent cus-cus, preparacions
de bulgur (blat trencat pre- cuit), verdures i hortalisses abundants, i les
menys de les vegades plats de corder, les preparacions turques com el falafel
(mandonguilles de puré de cigrons) o el tabbouleh (amanida de bulgur amb
tomàquets i cogombres).
A la xina i zona d’influència inclòs el japó,
l’arròs bullit com a cereal bàsic i les preparacions a base de fideus (tant siguin
d’arròs com de blat) pre-cuits, donen lloc a diferents plats de carn i/o peix
on la base són les verdures saltades al wok (col, germinats de soja, carabassons,
pastanaga, ceba,...) , una mica de carn
(o peix), principalment pollastre o porc, i la pasta dels fideus, amb un brou
de pollastre o carn i salsa de soja.
Ara, la casa Buitoni, de la multinacional
Nestlé, a tret el mateix concepte amb plats preparats de pasta italiana amb
verdures i carn, amb salsa, preparats gairebé a l’estil xinés, com a “plats complets”.
A la foto "chop suey", amb carn, verdures i arròs.
Si bé
les diferències de nutrients, fan destacar les carns vermelles, en res
diferenciaríem a efectes de reduir el consum, un “bife ancho” a l’estil
argentí d’un plat de “callos” a la madrilenya,
una “carrillera” de porc estofada
a la menta o una cuixa de corder al forn.
En aquest cas, el saber popular ens diu que
s’ha de menjar aquests plats poques vegades al mes. El costum que s’ha anat
imposant d’acudir al restaurant i fer els tres plats, ens ténen enganyats amb la
divisió de “primers” , “segons plats” i postres i de vegades un “entrant” o un
pica-pica, en el cas dels banquets de les celebracions. Sembla mentida com
podem seure a dinar sense gana, i encara acabar-nos-ho tot... Això, si, després
no tindrem ganes de sopar...
Faltaria més...! Si em menjat en un sol àpat
el que hauríem de menjar... durant tota la setmana!!
En països que ara ens serveixen de model, com
Alemanya i Austria, podem entrar en un restaurant i demanar només unes postres,
o un únic plat d’amanida, o de carn o peix. Aquí, estranyament, només ho fem als
restaurants italians, quan demanem un plat de pasta o una pizza; si demanem
“antipasto”, segurament no demanarem postres.
Una altra manera de complir amb els preceptes
de la dieta mediterrània, es barrejant els diferents nutrients , en la
proporció adequada, i menjar-los mes sovint.
Així tenim els entrepans d’embotit, on prima
el pa (amb la seva aportació de fibra)
sobre la carn (amb greix i sal). Els arrossos de carn, peix o mixtes, els
guisats amb verdures, com la vedella a la jardinera,... son tots ells
combinacions de nutrients mes o menys equilibrades, lluny d’un plat de “cap i
pota”, molt desequilibrat, (però que ens aporta els cigrons com a complement dietètic
-i fibra-), i la gelatina per lubrificar
les articulacions. (té poc greix, tret de l’afegit amb altres productes del porc,
com el xoriço (si en posem).
Hem de saber què mengem, i com, aquestes
dietes hipocalòriques, basades en menjar dos plats i postres (normalment una
peça de fruita), només poden ser bones una temporada. I la verdura amb patates,
que acaba essent per mandra o per ignorància només mongeta verda bullida amb
patates (això si , seguida d’un bistec, amb patates fregides,...sembla que
només existeixen les patates com a guarniment,...visca la mandra!!)
Veure:Salses i Guarniments
Veure:Salses i Guarniments
Hem de recordar, que per acompanyar els plats, encara que sigui al menú d’un bar-restaurant, ho podem fer de mil maneres diferents: amb llegums triturats, com els mexicans, amb verdures cuites apart (bullides) o guisades en el mateix plat (ànec amb naps), verdures fregides “en tempura”, segons la tècnica que varen aprendre els japonesos dels jesuïtes portuguesos,...
O que el mateix dinar es pot reduir a un plat
de col en ragôut (com fan els francesos), o un trinxat de col com a La Cerdanya.
És fàcil saber quines carns podem fer d’una
forma ràpida, no més hem de pensar en allò que serveixen als bars, en forma de
entrepans calents i/o plats combinats.
Així tindrem el llom a la planxa o en
llibrets, la vedella en bistecs a la planxa, que pot arribar a ser una
entrecotte, les escalopes de carn magra de porc o de vedella, la botifarra, el corder (cuixa o costella a la planxa), el
pit de pollastre i els pinxos moruns.
També podem trobar conill fregit i aletes
de pollastre fregides. Tot el demés, seran plats preparats amb temps, normalment
guisats, o preparacions al forn, que requereixen de prop d’una hora a la cuina,
o més.
Podem fer altre tipus de cuina, en principi
també ràpida, com la cuina xinesa, o oriental, en general; amb carns tallades a
trossos, adobades i fetes amb una cocció ràpida amb el foc intens, amb
verdures, i l’ajut d’un wok o una planxa,... però també fregits, com el porc
agredolç.
Els guarniments més populars, són les patates,
bé patates fregides “chips” o patates a l’anglesa, o en puré, o fregides
tallades en daus.
No hem d’oblidar que en un àpat complet, o bé posem dos plats
i unes postres, o en fem un de molt complet, a l’estil alemany o austríac,
així, no hem d’oblidar què, com a alternativa, podem acompanyar la carn amb unes seques (mongeta
blanca), uns pebrots fregits, carxofes fregides o guisades, pèsols bullits,
espinacs, ceba a la planxa, carbassó fregit, bunyols d’albergínia, tempura de
verdures, escalivada, espàrrecs bladers,...
Així podem aconseguir un plat complet, únic. Sense
arribar a afegir spaghetti amb crema de llet, com he vist fer a algun
restaurant de la costa....per atipar bé!
