EMBOTITS. XORIÇOS A LA SIDRA

EMBOTITS

Tenim a la nostra tradició culinària una especial veneració pel porc, amb les verdures posem cansalada viada, a les coques de recapte i posem llonganissa (fresca) -botifarra-, als llegums estofats hi posem xoriç i de vegades botifarres de sang (negres) i /o careta, i es què com es diu popularment, “del porc se’n aprofita TOT”.

Si bé al gust d’aquí ens agraden aquest embotit una mica tendres, com la secallona o fuet,o es consumeixen recent fets (botifarra) hi ha llocs de la resta de la península que els embotits es deixen assecar de forma més ostentosa, com als xoriços del Bierzo (León), las “morcillas” de Astúries, que són fumades ... 

Amb els pernils, passa una mica el contrari, al sud i al centre agraden amb molt de temps de curat (Extremadura, Huelva, Salamanca)i a Galicia i Astúries es menja molt més en forma de Lacón (tendre i cuit).

El mateix passa amb el “pernil canari”, que no té un temps de maduració, i en canvi es cou al forn.

 

Xoriços a la sidra

Recepta típicament del nord, és una manera intel·ligent d’estovar el xoriç una mica sec i reduir la quantitat de greix, sempre i quan després no “suquem pa”.

També es pot fer amb xoriços una mica més tendres, augmentant la estona de fornejat sense afegir la sidra fins el final.

            ½ dotzena de xoricets.

            4 grans d’alls

            1 fulla de llorer.

            1 got de sidra (20 cl.)

            3 cullerades d’oli d’oliva.

Primer,  amb l’oli , el llorer i els alls, posarem els xoriços al forn pre-escalfat a 200 ºC, uns deu minuts, ara hi abocarem la sidra i deixarem ½ hora més de forn.

Quan faltin uns deu minuts, girarem els xoriços per a que es facin de tots els costats, i ja els tenim.

Aquest plat, està bó fins i tot amb els xoriços freds, fins a quatre o cinc dies després.