LES PATATES

Les patates eren desconegudes al vell mon, fins que les van portar d’Amèrica. Primer van venir  com a flor ornamental, i varen ser els francesos, qui primer les van introduir, com les plantes de les maduixes, a través dels horts de Versailles. 

La introducció experimental a Prussia al s. XVIII (entre altres llocs a la Pomerània –ara polonesa-, tal i com relata en Günter Grass, al seu llibre “el turbot” ) va formar part de les millores del camp que traurien la fam a milions de pobres.

Aquest tubercle, serviria de base a l’alimentació d’Europa, de tal manera, que la plaga de l’escarabat de la patata a Irlanda, seria l’origen de la gran emigració massiva als Estats Units. A l’antiga Flandes, ara Holanda, tenim una gran descripció gràfica amb el quadre de Van Gogh “Els menjadors de patates”.

El consum de patates, com a part principal de l’àpat, es produeix a zones de França, acompanyada amb salsa de mantega, i una taula de formatges, a Espanya amb les patates amb suc de carn, amb la truita “ a la espanyola”, amb les patates amb xoriço, amb el ”lacon con grelos”, acompanyades de pop,  col i cansalada, o en sopes de peix, però també com patates amb allioli o en aperitiu, com a patates braves. 

De patates, però, en tenim fins a 500 espècies diferents, només a Europa (a la zona andina d’origen del tubercle s’han catalogat unes 2000 espècies), es per aquesta banda, la de la especialització en un determinat tipus de cultiu, per on van els trets de la qualitat (i del sosteniment del preu, actualment). 

Tenim patates més aptes per al consum bullides (com la patata vermella) o per al consum fregides (com la patata blanca de la varietat Monalisa), també tenim patates molt mes farinoses, que van molt bé per a fer guisats (Kennebec, o patata de muntanya) i especialitats locals, com la patata del Bufet (zona volcànica d’Olot).

La plaga de “topillos” de fa pocs anys, va obligar a “enverinar la terra” de mitja Castella, fet que ha produït, conjuntament amb les grans subvencions del mercat comú europeu, que sigui molt més fàcil de trobar patata francesa, entre altres de la varietat Agata.

El plat nacional dels anglesos és el famós “fish and chips”; com universal  s’ha convertit la manera de tallar i fregir les patates, en un format que trobem a l’àrea de congelats dels supermercats.

Per a què no es torni negra, aquesta patata és submergida en un bany de  pre-fregit on abunda la mantega. 

També podem consumir les patates, en rodanxes bullides, com a base d’una amanida, o en puré, com a guarniment de molts plats.