Cada dia i gairebé a cada plat, hi posem
condiments. Així com la reina de les verdures, quan a utilització als diferents
plats, podria ser la ceba, quant als condiments, el rei absolut ha esdevingut
el pebre. En Günter Grass, fa del descobriment
de la ruta del pebre, per Vasco de Gama,
una de les fites de la història d’Europa.
Els condiments, no sempre s’han utilitzat de
forma individual i reconeixibles, prova d’això la tenim a la barreja d’espècies
que representa el Curri, que mai serà igual d’un lloc a l’altre, doncs, a part
de canviar les proporcions, canvien els condiments que el composen; mai no serà
igual un curri de Madràs (India) que un curri de Tànger (Marroc), aquest darrer,
porta com a molt reconeixible el comí, que no porta el de Madràs.
La Cuina més internacional de l’Baixa Edat
Mitjana, va correspondre amb la màxima expansió del regne d’Aragó (amb capital
a Barcelona i Nàpols), i de la forma de preparar els plats, especialment dels condiments, ens queda un vestigi
important en la cuina de l’Africa del Nord (Marroc , Algeria i Tunis).
Les
barrejes d’espècies que s’hi combinaven,
tenien com a base el pebre (blanc o negre),
clau, gingebre, nou moscada, canyella, macís (la pell de la nou
moscada),...
De les herbes, molt utilitzades pels romans,
destaquen les baies de ginebró (ara desterrades pràcticament de la cuina), el
romaní, la farigola, la menta, el llorer, i les més utilitzades a la cuina
italiana, sense les quals les pizzes i
la pasta, no serien el mateix: l’orenga i l’alfàbrega.
En pasteleria, s’utilitza també l’estragó, la
vainilla, la canyella,...
I no podem oblidar els picants “espanyols”, el
pebre de “les indies occidentals”, la guindilla, els xiles, i altres pebrots
picants, sense els quals no podríem fer una esqueixada de bacallà, o un
ajoarriero.
Queda l’esment dels pebres de pebrot vermell,
el dolç, el picant (de cayena molta), “el choricero” fet amb Nyores, i també de l’all (també molt universal dins el
mon de la cuina), sense el qual, per exemple, no es podria concebre la “cuina
italiana”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada