EMPANADA

Tot i què hi ha cuiners que parteixen de la pasta brise o de la pasta de full com a base per a farcir una empanada, el tipus tradicional de massa d’empanada, s’assembla més a la massa de pa.

La proporció de greix a afegir baixarà fins a una proporció d’ U a 20 (1/20), així, per a un kg de farina faríem servir 50 gr. de llard, mantega o margarina, ( per a 600 gr. de farina en farem servir

 30 gr. de greix ) també hi ha l'opció de fer servir oli (hi ha que utilitzen 1/2 oli de girasol i 1/2 d'oli d'oliva).

El lleuger toc del gust del llard, ha quedat tan imprès en el nostre paladar, que de vegades es barreja una proporció de llard amb margarina, abans de fer les proporcions.

Així, per a aquests 600 gr. de farina, en posaríem 20 gr. de margarina i 10 gr. de llard.

          Massa

          600 gr. De farina (5 gots)

          10 gr. de llard

          20 gr. de margarina

          10 gr, de llevat sec o 15 de fresc. (10 gr. de llevat químic).

          2 ous sencers.

          2 culleradetes de sal.

          1 got d’aigua.

Insistim amb el volcà..., i jo personalment, en la ensaladera o la carmanyola, per a no deixar la cuina feta un nyap.

El punt de la massa, és com el de la pizza o la coca de recapte, com si fos plastilina.

Es pot fer un amassat a base de manipulacions, o de temps (mínim 2 hores), per a dessenvolupar la proteïna de la farina  de blat, obtenint una massa elàstica.

             Empanada de bonítol.

És la empanada per excel·lència, que es ven als bars com a “empanada gallega”, encara que també hi hagi altres receptes que puguin ser tan empanada gallega com aquesta, la empana de “xoubas” (sardines), la empanada de cloïsses, la empanada d’escopinyes, de musclos, de pop,o fins i tot de carn (pollastre,vedella, porc,...)

La manera de fer les empanades, prové des de l’edat mitjana, i una forma de propagació d’aquestes, va ser el Camí de Santiago; a les terres de l’interior, però,  la forma adoptada va ser amb farciment de carn, que tota la literatura castellana, qualifica com d’origen dubtós.

 Es però una forma immillorable de provisions per a fer camí, sense necessitat de nevera, ja que l'empanada està fins i tot més bona d'un dia per altre.

                    Bonítol fresc o en conserva en oli.(200 o 250 gr.)

                    ½ ceba

                    1 fulla de llorer i pebre molt.

                    1 pebrot verd

                    1/2 pebrot vermell.

                    1 pot de tomàquet triturat (200 gr).

                    1 ou batut.

                    1 all.

                     Mantega, farina, oli i sal.

                    1 dotzena d’ Olives negres.(opcional)

                    1 dotzena d’Olives verdes sense ós.(opcional)

Es sofregeix el bonítol, si és fresc, amb una mica d’oli, a la paella, fins que està cuit per dins i per fora.

A continuació, li traurem la pell i el farem a bocins, reservant-lo.

Amb l’oli sobrant del bonítol sofregirem la ceba i l’all, picats menuts amb ganivet; finalment hi afegirem el tomàquet  i una mica de sal, i a continuació els pebrots també tallats en trossets petits.

També li podem afegir una fulla de llorer, i una mica de pebre molt, quan comencem la elaboració del plat. Fulla de llorer que ens haurem d'enrecordar de treure. La dita  que tot el que es posa al plat s'ha de poder menjar, aquí és més veritat que mai.

Barregem el bonítol amb la salsa, i també les olives (a trossos).( Si el bonitòl és de llauna també ara és el moment d'afegir-lo).

Per a fer la empanada, aplanarem la massa amb el corró. Sobre el marbre enfarinat. Farem dos cossos amb la forma de la safata, l’un,  una mica més gran que la safata del forn (pot ser de Pirex); i l’altre de la mida exacta.

 Untarem la safata amb una mica de mantega i farina, a continuació, posarem la tapa de baix, deixant penjar  lleugerament els laterals de la safata, el farcim amb la barreja de bonítol amb la salsa i col·loquem la tapa de dalt.

Ara tancarem les dos tapes amb ajut d’una forquilla i punxarem la tapa de dalt per a que no es bufi. Podem decorar amb tires que hagin sobrat,  tot retallant les vores. Acabarem pintant amb l’ou batut, per a donar-li brillantor.

Una mitja hora al forn prèviament escalfat a 180ºC farà la resta. L’hem de posar a la part de baix del forn per a què no se’ns cremi ( Les butllofes cremades es trenquen fàcilment). En càs de què ens avanci molt eltorrat, també es pot cobrir amb papaer d'alumini, tot just deixar a sobre.