LES FRUITES

Tenim la gran sort de viure a un país on la fruita és molt abundant, tant que exportem a mig mon, ...i la fruita de segones, es queda aquí, per al consum dels habitants locals.

Potser és per això, que baixa el consum de la fruita de temporada, i potser és per això que m’agrada tant la fruita recent agafada de l’arbre. Quan arriba la temporada de la collita, o fins i tot mentre estan collint la fruita nova, és quan es buiden les càmeres frigorífiques de la fruita de l’any anterior. 

De fruita del temps, recent collida, també n’hi ha, però li falten aquelles dos setmanes de maduració que desenvolupen els sucres i els aromes naturals.

Aquests  exemplars, que difícilment seran portats al mercat, són els millors.

Quan està madura, la deixen de collir, i te la regalen, sempre que la cullis tu mateix!

D’aquí que només en xarxes de proximitat o directament de pagès, es pot obtenir una fruita com cal., o comprar-la de petites produccions (de secà).

Perque ens hem tornat tots tan exigents, que volem unes pomes o uns préssecs que semblin de cera, sense cap taca ni menys una tocadura.

Amb la fruita que ve de fora, no som tant exigents, encara que per contra, trobem més qualitat; tant en fruites d’hivern: taronges, mandarines, maduixots, peres d’hivern... com en fruites d’estiu: melons,  síndries, préssecs, albercocs,  peres, pomes, cireres, raïm, figues, ... cadascuna amb les seves diverses varietats...i amb l'alternança de les estacions, les millors fruites d'estiu les podem menjar al més cru de l'hivern (de l'hemisferi contrari)

Gràcies als cultius tropicals, tenim fruites de temporada continuada tot l’any, com passa amb els plàtans, banana, alvocats, pinya, papaia, mango... i gràcies a l’expansió del comerç internacional, tenim fruites orientals, com el litxi o altres, pomes de xile, raïm del perú, taronges del Sinaí,... cada dia al nostre mercat, fora de temporada. 

Tradicionalment, a l’hivern,  s’han consumit bé les conserves fetes amb la fruita, bé les fruites dessecades al sol (orellanes d’albercoc, panses, prunes, figues seques,...) també és el temps del consum dels fruits secs com les nous, els pinyons, avellanes, ametlles, ... que també tenen consum la resta de l’any però que per la seva aportació energètica i olis esencials; s’agraeixen més en aquestes dates, com la castanya a partir de la tardor.

Si alguna cosa ensenya la cuina, és a combinar gustos, aromes i olors, pel què les fruites són especialment indicades, per a combinar amb els guisats de carn, i la picada de fruits secs es diu molt amb els peixos.

La forma de consum més habitual de les fruites, és directament en cru, encara que hi ha receptes més elaborades, com les maduixes (maduixots) amb nata, les crêpes Suzette de Taronja, les peres al vi, els préssecs Melba,  el suc de la taronja , els batuts i sucs barrejats, i alguna preparació com a sopa freda (gaspatxo de síndria).