OUS

Són l’element de la cuina més socorregut, pel què no ens convé mai quedar-nos sense, amb ou filat dins un brou “de sobre” o fet amb una pastilla de caldo, mitja ceba i una mica de pa dur, ja tenim una sopa de ceba, i amb una mica de fumet de peix, i tomàquet  una sopa de peix amb ou filat.

Quan no queda gaire cosa la nevera, amb una mica d’arròs blanc i un ou ferrat i tomàquet, fem un arròs “a la cubana” (al qual hi podem afegir el 1/2 plàtan a la planxa, si en tenim)

I amb un o dos ous batuts, fem una truita “a la francesa” o “omelette”, sense cap problema.

A més, l’ou dur, sempre ens pot treure d’algun “apurillo”, barrejant-lo picat amb un consomé, o amb llegums saltades a la paella, amb una mica de xoriç o de cansalada, posant-lo en alguna amanida, a quarts, o com a complement d’una esqueixada.

L’ou entra a formar part de la rebosteria, permetent les masses “onflades” de magdalenes, brioix, pa de pessic, Biscuits, brownies i altres pastissos.

Així mateix, el trobem com a part indissoluble de les soufflés, els farcits de les quiches i els arrebossats “a la romana”.

La forma de consum més habitual, però, és en forma de truita col·lectiva o familiar, en truites de patates (amb o sense ceba), truites d’espinacs, truita “farta” amb patata bullida, altres verdures i xoriço, truita de carxofes, de xampinyons, gírgoles, de pèsols, de col-i-flor,...

Encara ens queden però els remenats, amb espàrrecs bladers, espinacs, xampinyons,...

També podem fer presentacions a base de crêpes salades, farcides de crema roquefort, pernil dolç o salat, crema de xampinyons, brandada de bacallà, pates, terrines,...

Per últim, no podríem fer coquetes, sense la intervenció de l’ou de cobertura i pa ratllat.