Són l’element de la cuina més socorregut, pel
què no ens convé mai quedar-nos sense, amb ou filat dins un brou “de sobre” o
fet amb una pastilla de caldo, mitja ceba i una mica de pa dur, ja tenim una
sopa de ceba, i amb una mica de fumet de peix, i tomàquet una sopa de peix amb ou filat.
Quan no queda gaire cosa la nevera, amb una
mica d’arròs blanc i un ou ferrat i tomàquet, fem un arròs “a la cubana” (al qual hi podem afegir el 1/2 plàtan a la planxa, si en tenim)
I amb un o dos ous batuts, fem una truita “a
la francesa” o “omelette”, sense cap problema.
A més, l’ou dur, sempre ens pot treure d’algun
“apurillo”, barrejant-lo picat amb un consomé, o amb llegums saltades a la
paella, amb una mica de xoriç o de cansalada, posant-lo en alguna amanida, a
quarts, o com a complement d’una esqueixada.
L’ou entra a formar part de la rebosteria,
permetent les masses “onflades” de magdalenes, brioix, pa de pessic, Biscuits,
brownies i altres pastissos.
Així mateix, el trobem com a part indissoluble
de les soufflés, els farcits de les quiches i els arrebossats “a la romana”.
La forma de consum més habitual, però, és en
forma de truita col·lectiva o familiar, en truites de patates (amb o sense
ceba), truites d’espinacs, truita “farta” amb patata bullida, altres verdures i
xoriço, truita de carxofes, de xampinyons, gírgoles, de pèsols, de
col-i-flor,...
Encara ens queden però els remenats, amb
espàrrecs bladers, espinacs, xampinyons,...
També podem fer presentacions a base de crêpes
salades, farcides de crema roquefort, pernil dolç o salat, crema de xampinyons,
brandada de bacallà, pates, terrines,...
Per últim, no podríem fer coquetes, sense la
intervenció de l’ou de cobertura i pa ratllat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada